Hui acaba amb esta
taula dels proyectes locals, un recorregut que va començar amb la
presentació de la Campanya Institucional , quan de la mà de la nostra coordinadora
Montse Alberola, vam coneixer els reptes, propostes
i reflexions que des
de Cáritas preparaven per a enguany, davall el titòl:
“Practica la justícia. Deixa la
teua emprenta”
Vam conéixer gràcies a
Adolfo Vedri el projecte Simón, on ¡¡vam descubrir tantes coses sobre les
persones sense llar!! Ens va convidar a canviar l’enfocament i per tant veure
allò que no sabíem veure; ens va dur a desmitificar pensaments que créiem
veraços; a comprendre que som molt mes que les postres possessions o la nostra
aparença; que la solució no és la limosna; ….Tot un descobriment que pot
canviar vides
Però també hem aprés conceptes
tan bàsics i importants com és la necessitat de distinguir entre allò que donem
perquè es destine a reciclatge i el que donem destinat a l’us per part de
persones. En este últim cas, mai donarem robes que no seriem capaços de
posar-nos nosaltres.
En acabar la conferència titulada
“Les donacions de roba a Càritad creen treball social”, els nostres amics i col·laboradors
de L’Escola Municipal de Tabal, Dolçaina i Danses de Cullera, amb l’amabilitat
que els caracteritza i en mostra, una vegada mes de la simpatia que senten cap
a Càritas, van estar presents en les postres activitats i ens van oferir una
mostra de musica i balls típics, amb els trajes regionals, tot un bell detall
per la seua part, i van donar una nota final plena de color i d’art a una
magnifica jornada.
Un altre tema que ens preocupava
era el dels refugiats, i vam tindre la sort que el responsable de Cooperació
Internacional de Càritas Diocesana, Alfredo Marhuenda, ens parlara sobre esta
problemàtica ampliant l’enfocament i invitant-nos a alçar els ulls a realitats
quasi desconegudes i que van més enllà del habituals titulars periodistics del
moment.
Parlarem d’un món que es casa
comú de civilitzacions diferents; parlarem d’un món en guerra; parlarem de
països pobres que obrin les seues portes a milers de refugiats sense titubejar,
parlarem de conflictos oblidats i de veus silenciades, parlarem de comerç
just,…
¡Vam aprendre tantes coses!!
A més, vam comptar amb la
presència de Paco de CEAR, que ens va informar de la situació dels refugiats a
nivell local. Va tindre l’amabilitat d’explicar-nos el procés d’acolliment de
les persones refugiades que són acollides en Cullera: quines ajudes reben i per
quant temps, quin tipus d’assessorament li’ls proporciona, quals són els col·lectius
amb mes presència en Cullera, ….