8 de junio de 2016



En primer lloc, vull donar les gràcies a tots els assistents a les conferències i actes programats dins del marc del Mes de Càritas en Cullera; gràcies a tots els col·laboradors i amics que han participat i en especial als membres de L’Escola Municipal de Tabal, Dolçaina i Danses; a les regidores Francesca Ortíz i Empar Jover; a Francisco Jiménez director de CEAR; gràcies als voluntàris que han preparat els detalls necessaris en cada acte; i gràcies al personal de Càritas Diocesana pel seu suport i col·laboració. 
¡Gràcies a tots els que han fet possible este Mes de Càritas en Cullera!.

Vivim sens dubte un temps important, un temps per a donar a conéixer la identitat de Càritas. Per a mostrar-nos, i per a mostrar qué fem, com ho fem i perquè ho fem; i també per a recordar que hui molta gent, massa, continua necessitant de la nostra ajuda, acollida i acompanyament. És el moment de buscar respostes  capaçes de propiciar l’esperança en una vida millor i de promoure el ple reconeiximent i l’absolut respecte a la dignitat humana, no com una concessió que és otorgada benèvolament per part d’una fracció privilegiada de la societat cap a una altra d’inferor categoria, sinó com un ple i legitime dret que tot ser humà posseïx  pel fet de ser-ho. Segur que estarem d’acord si els dic que necesitem un projecte col·lectiu que aspire a transformar la nostra societat i aconseguir una nova generació d'hòmens i dones, capaços de conviure en societats plurals i solidàries dins d’un entorn cultural que és cada negada més divers.

La nostra cultura constituïx l'entramat dels nostres pensaments, dels nostres sentiments, dels nostres somnis, de les nostres formes de relació i de comunicació, de la nostra creativitat i l'expressió del nostre estar en el món. La cultura és allò que assigna identitat a la nostra vida individual però també a la nostra vida col·lectiva. I és just en eixa col·lectivitat on l’acció de Càritas es desenrotlla: Compartint penes i alegries; Acompanyant per travessies vitals dificils i de vegades quasi intrasitables; algunes vegades arrimant el muscle però sempre amb el cor obert; posant veu a qui ningú vol sentir,….

Se’ns diu moltes vegades que els voluntaris som el tresor de Càritas. Pot ser, no ho sé. Personalment pense que el major tresor de Càritas són els pobres, els exclosos, els maltractats per la cultura del descart de la que parla el Papa Francisco. Sense ells Càritas no tindria raó de ser.

Però és cert que el voluntari de Càritas té un gran valor, sobretot pel que rebem mes que pel que donem. Els voluntaris tenim l’oportunitat d’experimentar el goig de complir una missió que ens plena d’alegria, que dona sentit a tot el que fem; i que ens convertix en receptors d’una Gràcia que és un valuós tresor que rebem cada dia per pura Misericòrdia Divina, a pesar de les nostes fallades, les nostres manies, les postres clavades de pota, els nostres caràcters tan dispars,…. En definitiva, a pesar de la nostra dèbil humanitat.


I és per això just que en nom de tots els meus companys i companyes i en el meu propi, per totes les ocasions en què hem fallat en quelcom, en les que no hem estat a l’altura, per les ocasions en què les nostres flaqueses han superat les nostre fortaleses,.. per tot això i pel’s pròxims errors què segur tindrem en el futur, els pregue a vostés que ens disculpen. 

Però es el desig de treballar per un món mes just el que ens mou a l'acció; i el motor d'eixe impuls ha de ser, i és, el ple convenciment de la igualtat en drets, oportunitats i justicia per a totes les persones. A pesar dels seus errors, i com no, dels nostres.

Si sabem que on habita l'amor no cap la discriminació, que on habita el perdó no cap l'odi, i on habita la pau no cap la guerra; les nostres xicotetes respostes a l'actual gran crisi humanitària pot ser estan en ser agents d'amor, perdó i pau allà on ens trobem. 

Acabe com he començat: este és un moment important per a Càritas. Càritas també eres tu, i tu pots ser eixe agent de canvi. Agent d'amor, pau i justícia. Et necessitem, et necessiten ells: el nostre major tresor, els que patixen les injustícies i l'exclusió.

¿Ens ajudes a perseguir el somni d'un món millor? 

¡¡Deixa la teua emprenta!!